“Milanin Milanon” di Emilio De Marchi

Prose cadenzate milanesi, pubblicate nel 1902.

"Milanin Milanon" di Emilio De Marchi.
“Milanin Milanon” di Emilio De Marchi.

Testo breve ma mi ha preso parecchio tempo.

Non essendo il mio dialetto ho probabilmente lasciato qualche errore, ma mi sono impegnato veramente tanto per evitare i più grossi.

In caso di errori basta segnalarmeli e provvederò a correggerli e pubblicare una versione aggiornata. Questo vale non solo per questo titolo ma per tutti quelli pubblicati.

Questo sarà, molto probabilmente, l’ultimo libro dell’anno, ci vediamo nel 2022.

Dall’incipit del libro:

MILANIN MILANON

Te scrivi rabbiôs, Carlin, dal mè stanzin depos al campanin de San Vittor di legnamee. Chi de dree l’è trii mes che fann tonina di cà de Milan vècc: e picchen, sbatten giò camin, soree, finester, tôrr e tècc, grondaj, fasend on catanaj in mèzz a on polvereri ch’el par propi sul seri la fin del mond.

Dov’ el va el mè Carlin, quel noster Milanin di noster temp, inscì bell e quiètt, coi contrad strett in bissœura, dent e fœura, sul gust d’ona ragnera? Ma sta ragnera la ciappava denter el cœur, te la tegniva lì che pareva squas de morì, se, dininguarda, el destin el te ciamava fœura, on poo lontan, a Lesmo, a Peregall, o magari fina fina… a Barlassina o a Bagg.

Dov’ el va sto car Milan di Milanes, minga quell di Viscont, disi el noster, Carlin, che dai Figin girand adree al Cappell el tornava bell bell dal Rebecchin, da Pescheria su in di Mercant d’or, e pœu giò per i Oreves in Cordûs, de lì per el Brovett, Sant Prosper, Sant Tomas, i duu Mur, el Niron e fina al Malcanton, con tanti bei stazion d’osteria de vin bon e bôna compagnia che faseva legria el penser de la brasera?

E on poo fœura de man, duu pass a bass di pont, pareva subet on alter paes, cont quî sces tiraa tra i mur, cont denter quî campagn de ortaj cont quî giardin inscì fresch, ombros, vestii de fior, de fœuj, de maggiorana, cont quî sces de fambrôs e qui toppiètt de ribes e d’uga moscadèlla. Se trovava la bella compagnia coi tosann, cont la frotta di parent e se giugava ai bocc sott a la toppia – el pestonin a mœuj – infin che in mezz ai bocc se vedeva ballin.

Scarica il libro:

    

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.